Per al cor d’un jove, el món és com la vora d’u Text

Per al cor d’un jove, el món és com la vora d’una carretera,
ell la segueix sempre endavant; i a cada cantó,
daurats pavellons s’amaguen al fons dels jardins,
s’arreceren en els horts florits i lluny, des de la plana,
el criden al captard amb llums encesos.

En munió, com les estrelles a les nits sense lluna,
els plaers l’assalten. Però ell avança vers el seu més noble destí
i només els fa signes amb la mà mentre segueix endavant,
crida tan sols una paraula des la vorera a la que està a la porta del jardí,
canta només una juvenil tonada i el seu rostre desapareix.

Com podem millorar aquest text?