Passejava sota els arbres
tot sol amb la meva tristor;
llavors vingué el vell somni
i s’esmunyí dins del meu cor.
Qui us ha ensenyat aquesta parauleta,
a vosaltres ocellets, allà dalt en l’aire?
Calleu! Si el meu cor la sent,
encara em farà més mal.
“Vingué una jove donzella
que la cantava sense parar
i així, nosaltres ocellets,copsarem
la bonica paraula d’or.”
No m’heu d’explicar res més,
vosaltres ocellets garneus;
em voleu robar la meva pena
però jo no confio en ningú.