Papallona, petita mestressa, estimada des de la Text

Papallona, petita mestressa, estimada des de la infantesa,
tu voleteges en l’oreig i et poses damunt d’una flor,
semblant voler dir-nos: “Mireu, estic a casa meva!
Amb les meves ales us faig signes amicals.”

Tu et bressoles i, plegant les teves dues veles lluents,
et perds en un somni sota un raig ardent.
Oh, que tristes i negres són les nits humanes!
Oh, com pateix la meva ànima foradada per un glavi!

Com podem millorar aquest text?