Muntanyes i castells esguarden cap aquí baix
al clar mirall del Rin
i la meva barqueta navega alegre,
envoltada de resplendent llum de sol.
Tranquil contemplo el joc
de les daurades ones arrissant-se;
silents, es desperten els sentiments
que guardava al fons del cor.
Amb cordials salutacions i promeses,
l’esplendor del riu atrau cap baix;
però jo el conec, per sobre resplendeix
i a dins, mort i nit amaga.
Al damunt voluptat, en el cor malícia,
oh riu, tu ets la imatge de la meva estimada!
Ella també pot assentir cordial
i somriu igualment, tan devotament i dolça.