Molta gent, amb un semblant sorrut, Text

Molta gent, amb un semblant sorrut,
esguarden l’ample món rancuniosos,
el meravellós escenari de la vida
els resta obert endebades.
Jo sé prendre-m’ho millor
i lluny d’avergonyir-me de l’alegria,
gaudeixo content del moment:
això és certament un goig.

He cortejat més d’un cor
però el meu triomf no ha durat pas gaire,
car l’estupidesa m’ha sovint malmès
el que el meu caràcter alegre a penes havia aconseguit.
Tanmateix, no he caigut mai en la trampa
perquè, com cap il•lusió m’ha tingut capturat,
no he hagut mai d’alliberar-me’n:
i això és certament un goig!

Cap llorer ha cobert de verd el meu coronell,
mai cap corona honorífica ha aureolat el meu cap,
tot i que el meu comportament no ha estat mai presumptuós,
un silenciós agraïment és també una corona!
Qui, ben lluny d’agosarades volades,
en té prou amb les tranquil•les joies de la vall,
no té mai por de trencar-se el coll:
i això és certament un goig!

I si un dia, com a tothom, em crida un missatger
del més enllà, amb veu severa i cavernosa,
acomiadant-me de bon grat
de la formosa terra diré: “Adéu!”
Llavors però, que fidels mans amigues
estrenyin finalment la meva mà
i que un ulls amicals em beneeixin:
i això és, germans, ben bé un goig!

Com podem millorar aquest text?