Miro dins del meu cor i miro el món, Text

Miro dins del meu cor i miro el món,
fins que una llàgrima ardent em cau dels ulls,
bé que la llunyania resplendeix amb daurada llum,
però no hi puc arribar, em detura el vent del nord.
Oh! com són d’estrets els límits, com d’ample és el món
i com fugisser és el temps!

Sé d’una terra, d’un verd assolellat,
on vermellegen els raïms prop de temples ensotats,
on l’onada púrpura cobreix d’escuma els ribatges
i el llorer somia en futurs cantors.
M’atrau de lluny fent signes als meus sentits delerosos
i jo no hi puc anar!

Oh! Si tingués ales per volar en l’atzur del cel
com m’agradaria banyar-me en la flaire del sol!
Però en va! Hora rera hora vola el temps –
Passa tristament la joventut, enterro el meu cant! –
Oh! com són d’estrets els límits, com d’ample és el món
i com fugisser és el temps!

Com podem millorar aquest text?