Mantenia l’esperança, al fons del cor, Text

Mantenia l’esperança, al fons del cor,
de què confiant, a ella s’obriria,
els ulls em brillaven de joia de viure,
quan el seu encís m’envoltava,
quan escoltava la seva veu afalagadora,
de la qual, l’eco s’ha esvanit en la tempesta.
Guarda silenci, cor meu i no hi pensis,
això és ara la veritat, la resta és il•lusió.

La terra es mostrava davant meu com en un somni
de primavera, candent de llum i calor,
i, ebri de goig, vagarejava per l’espai,
flors brotaven en el meu cor,
dins meu, despertava l’estimada primavera,
ara em degoteja el gebre, és de nit a la meva ànima.
Guarda silenci, cor meu i no hi pensis,
això és ara la veritat, la resta és il•lusió.

Amb flors i llum de sol em vaig construir
un pont per la vida,
damunt del qual, caminant amb corona de llorer,
em vaig consagrar al més noble dels ideals,
l’agraïment dels homes era la meva millor recompensa,
ara la gent fa riota de mi amb insolent escarni.
Guarda silenci, cor meu i no hi pensis,
Això és ara la veritat, la resta és il•lusió.

Com podem millorar aquest text?