Les columnes del temple s’aviven Text

Les columnes del temple s’aviven
amb una pal•lidesa més càlida a la llum púrpura de ponent.
És l’hora pacífica quan el bosc de sicòmors
s’omple de misteri i de bonesa.
Damunt la rústega estela, a la clariana sagrada,
la sacerdotessa hi ha posat el pebeter fumant.
D’una a una, agafades de la mà,
les verges, encobertes en la candidesa
de llurs flonges vestidures,
desfilen en el viarany traçat per llurs passos i es prostren,
amb els braços creuats al coll, en la positura de veneració del ritu.
Davant l’altar on crema l’ofrena perfumada,
i mentre s’enlaira la flama,
s’enlaira vers les fulles tardanes a les branques,
mentre que l’aire vibra a l’entorn
i que a través dels vels de fum
els arbres semblen trontollar i encarcarar-se
en posats extàtics,
unes formes blanques sorgeixen encara de la llunyania boirosa,
al seu atansament, el bosc cau en el silenci
i recull la seva ànima esparsa.
És l’hora pacífica.

Com podem millorar aquest text?