La meva ànima, vers el teu front on somia, oh c Text

La meva ànima, vers el teu front on somia, oh calmosa germana,
una tardor sembrada de pigues,
i vers el cel errant del teu ull angèlic
s’enlaira, com en un jardí melancòlic,
fidel, un doll d’aigua blanc sospira vers l’atzur!
— Vers l’atzur ablanit de l’octubre pàl•lid i pur
que emmiralla en els grans estanys la seva infinita llangor
i deixa, damunt les aigües mortes on l’agonia falba
de les fulles erra al vent i obre un fred solc,
arrossegar-se el sol groc en un allongat raig.

Com podem millorar aquest text?