Hi ha sofriments secrets
dels que els llavis mai es planyen,
es porten al fons del cor
i no són coneguts pel món.
Hi ha un secret anhel
que té por de la llum
i llàgrimes amagades
que un estrany no veu.
Hi ha un silenciós enfonsar-se
en un món interior,
on prades tranquil•les fan signes,
enllumenades per la llum dels estels.
On damunt de barreres caigudes,
l’ànima basteix el seu cel
i joiosament confia als llavis
els seus pensaments.
Hi ha un silenciós escolar-se
en un mut, desolat patiment
i ningú pot veure
el cor feixugament oprimit.
No diu el que li manca
i quan s’esquinça d’aflicció,
turmentat i sagnant,
un estrany no ho veu.
Hi ha una son dolça
on perviu una mansa pau,
on el tranquil repòs guareix
l’ànima extenuada.
Hi ha, a més, una gentil esperança
que vola per damunt del món,
allà on, obert a altres cors,
el cor roman ple d’amor.