He dormit damunt els llavis d’un poeta, Text

He dormit damunt els llavis d’un poeta,
somiant com un adepte de l’amor,
en el so que el seu respir mantenia;
ell no cerca ni troba benaurances mortals,
sinó que es nodreix de besades airívoles,
de figuracions que obsedeixen els ermots del pensament.
Ell contemplarà, des de l’alba fins a la foscor,
el llac il•luminat per el reflex del sol,
les daurades abelles en la floració de l’heura,
ell no escolta ni veu les coses tal com són,
sinó que d’aquestes podrà crear
formes més reals que un ésser vivent,
nodrissons de la immortalitat!

Com podem millorar aquest text?