Ella dorm amb suaus, incessants respirs; però c Text

Ella dorm amb suaus, incessants respirs; però cap espectre apareix
des de la quietud del mur del seu palau,
la seva muralla feta de nens sobre nens i malastres sobre malastres.

Ella somia jardins daurats i dolces tristors,
sense estranyar-se per què les seves roses mai es marceixen,
ni de quines boques vermelles foren esquinçades per fer llurs poncelles.

Les ombres retenen el que bé podria rondejar per la seva sala.
Silent, llur sang resta a les seves cambres carmesines
i ella no té por de llurs passos.

Ells no es mouen dels seus tapissos, llurs mortalles,
ni passegen per les seves terrasses, llurs hecatombes,
per, de cap manera, pertorbar-la o afligir-la.

Com podem millorar aquest text?