El sol lluïa encara. Text

El sol lluïa encara.
He volgut tornar a veure els grans boscos,
on abans passejàvem
el nostre amor a la bella aurora.

Jo em deia: “En el camí,
la retrobaré, sens dubte:
la meva mà agafarà la seva
i continuarem el camí.”

Miro per tot arreu.
En va! La crido!
I només l’eco m’escolta!

Oh pobre sol empal•lidit!
Oh pobres boscos sense ramatge!
Oh, el meu pobre amor, quina llàstima!
Perdut tan de pressa en l’oblit!

Font

Com podem millorar aquest text?