El declivi Text

En el verger tranquil,
vorejat allà baix de pollancres amb tremoloses fulles daurades,
en el verger blau-rogenc,
la dona que demà serà vella
passeja la seva melangia.
Una túnica falba cobreix el seu cos diví,
que pateix el mal de la tardor,
i la seva cabellera, amb reflexos de coure,
acarona el seu bell rostre emmarcit
i rutila damunt la seva espatlla.
Ella porta crisantems
a les seves delicades mans, preservades encara,
i llurs tiges aspres
turmenten la seva gorja i el seu coll
mentre el seu esguard entristit
segueix els pètals tenyits de foc que s’enganxen al seu vestit
i s’escampen en l’aire tebi.
Les alenades errants es mostren als seus llavis que recorden,
i ella s’atura adesiara plena d’angoixa,
car ella percep en l’olor àcida
de la fruita oblidada que es podreix damunt l’herba,
com una ferum de mort.
Les fulles s’esmicolen sota els seus passos,
les branques topen entre elles en el vent del capvespre,
i la dona plora la seva bellesa que se’n va.

Idioma

Tipus de traducció

Font

Com podem millorar aquest text?