Comiat Text

Sense picar a la porta, un home entrà a casa meva:
“Tinc l’honor de ser el vostre crític!” em digué.
Tot seguit, agafà el llum amb la mà,
examinà llargament la meva ombra a la paret,
s’apropà i reculà: “Doncs bé, jove,
mireu si us plau,
el vostre nas, així de costat!
Ha d’admetre que és una diformitat.”
Què? Caram – certament ho és!
Déu meu! En tota la meva vida no havia pensat mai
que portava al rostre un nas d’aquesta grandària!

L’home seguí parlant de coses diverses a tort i a dret
i, paraula d’honor, no recordo què més em digué;
potser esperava que jo li donaria la raó.
Finalment s’aixecà i jo li vaig fer llum fins a la porta.
Quan érem al replà de l’escala,
joiosament li vaig donar
una puntada de peu
pel darrera, a les natges –
vatua! quin terrabastall,
quines tombarelles, quin ranquejar!
En tota la meva vida
no havia vist res d’igual,
un home baixar l’escales tan de pressa!

Idioma

Tipus de traducció

Com podem millorar aquest text?