Com un estrany vaig arribar, Text

Com un estrany vaig arribar,
i com un estrany me’n aniré.
El maig em bressolà
amb molts rams de flors.
La noia parlà d’amor,
la mare, fins i tot, de casori, –
ara el món és tan ombrívol,
el camí tot cobert de neu.

Per a la meva partença
no puc triar el moment,
jo mateix he de trobar el camí
en aquesta obscuritat.
L’ombra que escampa la lluna
serà el meu acompanyant,
i en les blanques planúries
cerco petges d’animals.

Per què hauria de romandre
fins que em facin fora?
Deixeu que els gossos solts udolin
davant la casa dels amos;
a l’amor li agrada vagarejar –
Déu l’ha fet d’aquesta manera –
de l’un a l’altre.
Dolça estimada, bona nit!

No vull destorbar-te el somni,
seria llàstima per al teu descans,
no has de sentir els meus passos –
Tanca a poc a poc la porta!
Només al passar escriuré
al llindar un altre cop bona nit,
a fi de que puguis veure,
que he pensat en tu.

Idioma

Tipus de traducció

Com podem millorar aquest text?