Com és que tot arriba i, Text

Com és que tot arriba i,
trist i feixuc, passa de llarg,
i canviant, torturant, sempre buit,
em consumeix el pobre cor.

Tot just arribat
haig de marxar,
a penes aflamades
de nou s’extingeixen
totes les joies
i davalla el negre núvol
de l’aflicció.

De les llums de la nit
dels ulls que m’esclareixen el dia
que fan somriure tot el meu cor,
torno a estar carregat de sofriments,
Sotmès de nou
a una vida estèril.
Com moments fugissers
és la meva felicitat!
Fa molt de temps que dura
aquesta separació, aquesta aflicció fosca i feixuga! – –
Tornar endarrere
i restar privat de tu!

Oh quan encara no t’havia vist
podia aleshores tenir anhels,
un aire d’esperança alenava en els meus desigs,
el futur era una clara resplendor:
ara haig d’adquirir dels records
el que a penes considerava esbarriat;
de nou, enmig la desolada gernació,
a través de terra erma,
haig de vagarejar, errant, planyent,
apartat dels daurats filaments de benaurança,
fins i tot dels darrers.
Encara sento la teva mà,
encara, com en somnis, les teves besades,
encara em segueix el teu encisador esguard,
i la sensació que tot això em manca,
roman darrere meu.

Oh esperança, llangor, pena d’amor i deler,
com estic sedegós de les dolces llàgrimes!
Reconforteu-me doncs, oh vanes il•lusions,
per més que siguis tan buida, tan somorta, tan fútil!
M’abandoneu tots tan de pressa?

Oh present, com passes de pressa!
Passat, que petit ets!
Oh futur, com seràs infinit?
Infinit, com en el firmament
s’enlairen les estrelles vers les estances eternes,
així percebo les hores, els dies
i les llunes que passen,
i a través dels meu ésser profund,
el trist silenci,
al meu voltant, un imperible mar
de negres onades,
i ai! cap verd ribatge
vol aparèixer!

Idioma

Tipus de traducció

Com podem millorar aquest text?