Columnes funestes a la vora d’una mar. Text

Columnes funestes a la vora d’una mar.
Vuit altes roques arrenglades en línia.
De tant en tant, hi arriba una comitiva fúnebre,
amb un seguici d’esclaus.
La tardor mormola. Cau la neu.
De vegades, s’hi veu una bèstia salvatge
o un ocell es posa damunt una roca.
Quina estranya força atrau aquestes bèsties?
Elles arriben, dubten, intenten fugir,
fan alguns passos i, cansades de viure,
cauen mortes.
Columnes funestes a la vora d’una mar.
Des de fa segles. Oh nombre màgic!
Quin sacrilegi condemna aquests vells granits?
Quina veu lúgubre repeteix aquestes paraules?
“És massa tard. Silenci.
Revenja.
Odi. Odi.”

Com podem millorar aquest text?