Cançó de capvespre per a l’estimada llunyana Text

Més enllà, esguard meu, ves més enllà vers la vall!
Allà rau encara la plenitud de la vida;
delecta’t allà en la llum de la lluna
i en la sagrada pau.
Escolta, cor meu, allà sense destorbs,
escolta allà els sons suaus
que, com des de lluny, per al goig i el dolor
premen al teu devers.

Premen tan meravellosament
i desvetllen tots els meus anhels.
Oh digues-me, pressentiment, ets real?
O ets una mera il•lusió?
Algun dia somriuran els meus ulls en ple goig,
com ara estan plens de llàgrimes?
El meu cor, tan sovint indignat, serà algun dia
ventallat per una sacre pau?

Quan el pressentiment i el record
s’uneixen davant el nostre esguard,
llavors, al capvespre, s’alleugen
les ombres més profundes de l’ànima.
Ai, si no poguéssim entreteixir
els somnis amb la realitat,
que pobre de color, esclat i llum
seria aleshores la vida humana!

Així el cor espera fidel i perseverant
fins a la tomba;
amb amor abraça el present
i es creu ric de béns,
els béns que ell mateix s’ha creat
i que cap fatalitat li pot prendre:
viu i es mou en l’escalf i la força,
mitjançant la confiança i la fe.

I encara que en la nit i la boira
tot al seu entorn estigui mort,
aquest cor s’ha guanyat de bon tros
un escut per a qualsevol combat.
Amb gran obstinació en l’adversitat
suporta el que li ha estat assignat.
I així m’adormo, i així em desperto,
si no en el goig, però de segur en la pau.

Idioma

Tipus de traducció

Com podem millorar aquest text?