Cada vespre surto i vaig Text

Cada vespre surto i vaig
cap dalt, pel corriol de la prada.
Ella esguarda des del seu pavelló
que està al marge del camí.
Encara mai no ens hem citat,
és així com va el món.

No sé pas com s’esdevingué,
la beso de fa temps,
jo no li demano, ella no diu: sí!
però tampoc mai diu: no!
Quan els llavis de grat es besotegen,
no ens refrenem pas, ens sembla plaent.

L’oreig juga amb la rosa
i no pregunta: m’estimes?
La rosa es refresca amb la rosada
i no diu pas: deixa’m!
Jo l’estimo, ella m’estima
però cap dels dos diu: t’estimo!

Idioma

Tipus de traducció

Com podem millorar aquest text?