Amable és el teu rostre, Text

Amable és el teu rostre,
filla del cel!
Lleugeres són les teves passes
travessant el desert d'èter,
sagrada companya nocturna!

La teva resplandor és tranquil·la i recomfortant
com la paraula de consol
d'uns llavis amics,
quan un terrible destret
et rosega l'ànima.

Veus moltes llàgrimes,
veus molts somriures,
sents el xiuxiueig confiat dels amants,
il·lumines el seu tranquil camí,
l'esperança flueix des de la teva llum
cap el qui pateix en silenci
vagarejant per camins plens d'espines.

Veus també els meus amics,
dispersos per terres llunyanes;
banyes amb la teva llum
els feliços turons
on jo jugava quan era nen,
on sovint quan somreies
un desconegut anhel
commovia el meu jove cor.

Contemples també el lloc
a on reposen els meus estimats,
a on la rosada cau sobre les seves tombes,
i l'herba sobre elles
es bressola amb l'alè del vespre.

Però la teva llum no entra
en la cambra fosca
on reposen de les fatigues de la vida,
on jo també aviat reposaré!
Tú aniràs i tornaràs,
veuràs encara molts somriures,
però jo ja no somriuré,
jo ja no ploraré,
ja no seré recordat
en aquesta bella terra.

Com podem millorar aquest text?