Adéu, tresor meu, tu no m’estimes, Text

Adéu, tresor meu, tu no m’estimes,
jo era massa poca cosa per a tu.
Un dia passejaràs sota la llum de la lluna
i sentiràs un amorós dringar:
una sirena canta, la nit és tèbia,
els núvols passen silenciosos,
llavors pensa en mi, tu esposa meva,
busca-te’n ara un altre!

Adéu, vosaltres lansquenets i mosqueters!
Nosaltres cavalquem un cavall salvatge
que s’encabrita i per poc bolca
davant més d’un castell de roca.
L’esperit de l’aigua, a la resplendor del llamp,
emergeix en les nits fosques,
el tauró mossega, les gavines criden,
això és una grotesca lluita!

A casa, damunt la vostra pell d’ós,
estireu els vostres mandrosos membres,
Déu Pare mira per la finestra,
envia de nou el diluvi universal!
Sergents, cavallers, mosqueters,
tots us heu d’ofegar
mentre nosaltres, ajudats per un vent vigorós,
entrem al Paradís.

Com podem millorar aquest text?