Abans que el sol surti de bon matí, Text

Abans que el sol surti de bon matí,
quan, des del mar vaporant,
amunt i avall flameja l’aurora
i avança amb el dard lluminós:
aletegen els ocells cap aquí i cap allà,
canten joiosos a tort i a dret
una cançó, una alegra cançó.

“Què us fa estar del tot contents ocellets,
tan encisadors en l’escalfor dels raigs de sol?”
“Estem contents perquè vivim i existim
i perquè som fantàstics companys,
segons un encomiable costum,
voletegem joiosos pels matossars;
ventat pel suau oratge del matí
es delecta també el sol.”

“Per què vosaltres ocellets esteu tan muts i arraulits
a la teulada en el niu molsós?”
“Estem arraulits perquè el sol no ens esguarda,
la nit ja l’ha fet ajeure en l’onatge,
només la lluna, la gentil resplendor,
l’amorós reflex del sol
no ens deixa mai a les fosques
i per això ens alegrem en silenci.”

Oh joventut, fresc temps del matí,
on, amb els cors amples i oberts,
amb els sentits rabents despertant-se,
la frescor de la vida ens alegra,
ben bé que te’n vas!
Nosaltres els vells, arraulits al niu,
només tenim l’amorós reflex del temps de la joventut
on la primera aurora ens alegra,
però mai en la vellesa ens abandona
una joia tranquil•la, assenyada.

Com podem millorar aquest text?