A través de les branques, la lluna escampa Text

A través de les branques, la lluna escampa
la seva llum d’argent blavós
i, ebri d’amor, t’adreço
el meu esguard.

Una vida clara com l’alba
desperta d’un somni angoixant,
ardents, l’un dins l’altre, tremolen
dos cors en la nit.

Font

Com podem millorar aquest text?