A l'ombra de primavera la vaig trobar
i la vaig lligar amb cintes roses:
ella dormitava i no s'adonà.
La vaig mirar; amb aquest esguard
la seva vida quedà lligada a la meva:
jo bé ho sentia i no ho sabia.
Així i tot, privat de paraula, li xiuxiuejava
i vaig fer fressa amb les cintes roses.
Llavors ella es despertà del seu son.
Ella em mirà; amb aquest esguard,
la seva vida quedà lligada a la meva
i, al nostre entorn, s'esdevingué l'Elisi.