A les puntes dels rems que davallen Text

A les puntes dels rems que davallen
tremola i resplendeix una llostrejant brillantor,
fuig a cada embat amb un llampegueig
allunyant-se d’onada en onada tot dansant.

Al meu pit, per el delit d’amor,
em tremola i resplendeix el cor com l’aigua,
llança crits de joia, amunt, vers el sol i les estrelles,
trontolla per escolar-se en l’onejant ardor.

Damunt del penyal, a través del verd dels plàtans,
ja veig el teulat sostingut per columnes,
i la llum tremolosa al balcó
em fa avinent que l’estimada és encara desperta.

Vola, oh barca meva! I amaga’ns en silenci,
amaga’ns, benaurada nit d’agost!
És tan dolç gronxolar damunt les onades,
però encara ho és més damunt del seu pit.

Com podem millorar aquest text?