A les muntanyes del meu país Text

A les muntanyes del meu país
els núvols s’hi troben com a casa,
he estat enmig d’ells
i he mirat cap baix a la vall.

Ells però, marxaren volant,
tan lluminosos i lleugers com els cignes;
de bon grat hagués marxat amb ells,
lluny fins on s’estén el cel.

Un vehement impuls , m’esperonava
a anar-me’n lluny a l’estranger,
però ara la terra nadiua i pròxima
em sembla sagrada i estimada.

Ara ja no desitjo anar lluny enllà,
vers l’atzur nebulós;
ara aguaito amb silenciós deler
cap baix, vers la petita prada.

Què em fa signes allà baix a la finestra?
I floreix com la llum del matí?
És la seva rosa a l’ampit?
O potser el seu rostre encisador?

Vosaltres núvols, bona sort pel viatge!
No marxaré mai amb vosaltres;
què és però el que sedueix i xiuxiueja
allà lluny, al matossar primaverenc?

Ets tu, oh font que remoreges?
Sí, sí, m’apresso amb tu,
tu prou coneixes el camí més curt
cap avall, cap avall, vers ella!

Com podem millorar aquest text?