A l’altra banda del poble
hi ha un músic de carrer
i, amb mans balbes,
fa girar la maneta tan bé com pot.
Descalç sobre el gel
vacil·la d’un cantó a l’altre
i el seu platet
sempre està buit.
Ningú se l’escolta,
ningú li fa cas,
i els gossos rondinen
entorn d’aquell vell.
I ell, no s’immuta,
ho deixa passar tot,
va fent girar la maneta
sense mai parar.
Oh vell estrany!
Puc venir amb tu?
Podria el teu orguenet
acompanyar les meves cançons?