A la salut de la meva dama, Text

A la salut de la meva dama,
un penell és la seva ensenya,
Fortuna és el seu nom,
el campament el seu quarter!

I si ella se’n va lluny,
jo no m’amoïno pas,
allà fora sense cavalleria,
el món és tan estúpid.

En lloc de llampegueig de pólvora i espetecs
de cada casa deserta
els veïns miren i xerren
fent fora el goig d’aquest país.

Fortuna plora de ràbia,
les llàgrimes cauen com perles;
“On és el perdonavides?
Ell era tota una altra persona!”

Ella m’allarga el braç,
Fama fa sonar l’escorta,
i així pugem al temple
de la immortalitat.

Com podem millorar aquest text?