A la muntanya, cara estimada, Text

A la muntanya, cara estimada,
a la muntanya el goig floreix:
allà el blau del cel s’esplaia
al nostre pit, fresc del matí.

No està el bosc ple de somnis
i on ressona una cançó tan clara?
I on hi ha espais tan blaus
i on és tan càlida la llum del sol?

A la muntanya, cara estimada,
floreix un petit no-m’oblidis
i totes les fulles diuen fluixet:
ni ara ni mai ell et deixarà.

Vine vers el meu cor fidel,
no ens cal anell ni paraula.
A la muntanya no hi ha recança
i cap hivern s’emporta l’amor.

Com podem millorar aquest text?