A Augsburg hi ha una casa alta, Text

A Augsburg hi ha una casa alta,
a prop de la vella catedral,
d’allà surt, de bon matí,
una donzella molt pietosa;
sonen uns càntics,
la benèvola persona
es dirigeix a la catedral.

Allà, davant la sagrada imatge de Maria,
s’agenolla tot pregant,
el cel a omplert el seu cor
i tots els plaers mundans han fugit:
“Oh verge pura!
Deixa’m ser
només teva!”

Poc després, el toc somort de les campanes
desperta els feligresos,
la donzella travessa la nau
sense saber que
porta al cap,
nimbada d’esplendor celestial,
una corona de lliris.

Tota la gent contempla amb estupor
aquesta corona lluminosa als seus cabells,
la donzella però no va gaire lluny,
s’atura davant l’altar major:
“Ordeneu-me monja
a mi pobre donzella!
Moriu, amor i joia!”

Déu, fes que aquesta donzella
porti en pau la seva corona,
ella és la més estimada del meu cor
i ho serà fins al judici final.
Ella no sap
que el meu cor s’ha trencat,
moriu, amor i llum!

Com podem millorar aquest text?