Rosmarin

Compositor: 
Poeta: 
Idioma: 
Text original: 

Es wollt die Jungfrau früh aufstehn,
wollt in des Vaters Garten gehn.
Rot Röslein wollt sie brechen ab,
davon wollt sie sich machen
ein Kränzelein wohl schön.

Es sollt ihr Hochzeitskränzlein sein:
“Dem feinen Knab, dem Knaben mein.
Ihr Röslein rot, ich brech euch ab,
davon will ich mir winden,
ein Kränzelein so schön.”

Sie ging im Grünen her und hin,
statt Röslein fand sie Rosmarin:
“So bist du, mein Getreuer, hin!
Kein Röslein ist zu finden,
kein Kränzelein so schön.”

Sie ging im Garten her und hin,
statt Röslein brach sie Rosmarin:
“Das nimm du, mein Getreuer, hin!
Lieg bei dir unter Linden,
mein Totenkränzlein schön.”

Traducció: 
Tipus de traducció: 
Literal
Autor: 
Salvador Pila

La donzella volia llevar-se d’hora,
volia anar al jardí del seu pare.
Volia collir rosetes vermelles
i fer-se, amb elles,
una petita corona, ben bonica.

Havia de ser la seva corona de noces:
“Per al meu xamós xicot, el meu xicot.
Rosetes vermelles jo us colliré
i amb vosaltres trenaré
una petita corona, ben bonica.”

Ella anà d’una banda a l’altra dels camps
i en lloc de roses trobà romaní:
“Així doncs tu, fidel amic, te’n has anat!
No es troben roses
i no hi haurà cap corona bonica.”

Ella anà d’una banda a l’altra del jardí,
i en lloc de roses portà romaní:
“Accepta això, fidel amic meu!
Restaré amb tu sota els til•lers,
amb la meva petita, bonica corona de morts.”