Placet futile

Compositor: 
Idioma: 
Text original: 

Princesse! à jalouser le destin d’une Hébé
Qui point sur cette tasse au baiser de vos lèvres;
J’use mes feux mais n’ai rang discret que d’abbé
Et ne figurerai même nu sur le Sèvres.

Comme je ne suis pas ton bichon embarbé
Ni la pastille ni du rouge, ni jeux mièvres
Et que sur moi je sens ton regard clos tombé
Blonde dont les coiffeurs divins sont des orfèvres!

Nommez-nous… toi de qui tant de ris framboisés
Se joignent en troupeau d’agneaux apprivoisés
Chez tous broutant les voeux et bêlant aux délires,

Nommez-nous… pour qu’Amour ailé d’un éventail
M’y peigne flûte aux doigts endormant ce bercail,
Princesse, nommez-nous berger de vos sourires.

Traducció: 
Tipus de traducció: 
Literal
Autor: 
Salvador Pila

Princesa! Gelosa del destí d’una Hebe
que es dreça en aquesta tassa al besar dels teus llavis;
jo consumeixo el meu ardor però només tinc el rang discret d’abat
i ni tan sols podria aparèixer nu a la porcellana de Sèvres.

Com que no sóc el teu gosset bigotut,
ni el pebet, ni el coloret, ni jocs amanerats,
i que sento el teu sorrut esguard caure sobre mi,
cabells rossos dels que els perruquers divins són orfebres!

Nomena’m… tu que tantes de tes rialles flairants de gerdor
s’apleguen en ramats com anyells amansits
a casa de tots brostejant desigs i belant fins el deliri,

nomena’m… per què Amor alat amb un ventall
m’hi pinti amb una flauta als dits fent dormir aquesta cleda,
princesa, nomena’m pastor dels teus somriures.