Nature, the gentlest mother

Compositor: 
Idioma: 
Text original: 

Nature, the gentlest mother
Impatient of no child,
The feeblest or the waywardest, -
Her admonition mild

In forest and the hill
By traveller is heard,
Restraining rampant squirrel
Or too impetuous bird.

How fair her conversation,
A summer afternoon, -
Her household, her assembly;
And when the sun goes down

Her voice among the aisles
Incites the timid prayer
Of the minutest cricket,
The most unworthy flower.

When all the children sleep
She turns as long away
As will suffice to light her lamps;
Then, bending from the sky,

With infinite affection
And infiniter care,
Her golden finger on her lip,
Wills silence everywhere.

Traducció: 
Tipus de traducció: 
Literal
Autor: 
Salvador Pila

Natura, la mare més gentil,
per a cap infant impacient,
el més feble o el més entremaliat,
blanes les seves amonestacions.

En el bosc i en el tossal
l’escolta el viatger,
aturant l’esquirol bellugadís
o l’ocell massa impulsiu.

Que plaent és la seva conversa
en una tarda d’estiu,
la seva mansió, el seu aplec;
i quan el sol s’amaga

la seva veu entre les bancades
incita la tímida pregària
del grill més menut,
de la flor més humil.

Quan tots els infants dormen
ella s’enretira just el temps
que cal per encendre els seus llums;
llavors, abalançant-se des del cel,

amb infinit afecte
i encara més infinita cura,
amb el seu dit d’or als llavis,
demana silenci arreu.