Mondenschein D. 875

Idioma: 
Text original: 

Des Mondes Zauberblume lacht,
Und ruft mit seelenvollem Blick,
In uns’re düstre Erdennacht
Der Liebe Paradies zurück.

Vom mächt’gen Arm des Schlafs besiegt,
Erstarben Sorgen, Schuld und Pein,
Das Zarte nur und Schöne fliegt
Entfesselt in den Geisterreih’n.

Doch seht, die Fluren sind vertauscht,
Das ist die alte Erde nicht,
O seht, ein Silbergarten duftumrauscht
Voll Nebelschmelz und Zauberlicht;

Den Geist vom ird’schen Drucke frei
Umwallt der Sehnsucht Ätherkleid,
Er trinkt in stiller Schwärmerei
Des Himmels volle Seligkeit.

Doch mahnt das Lied der Nachtigall
An seine Welt das weiche Herz,
In aller Wonne weckt ihr Schall
Den tiefsten Schmerz, der Liebe Schmerz.

Traducció: 
Tipus de traducció: 
Literal
Autor: 
Salvador Pila

La flor màgica de la lluna riu
i, amb tendre esguard, invoca
a la nostra nit tenebrosa de la terra
que retorni el paradís de l’amor.

Vençuts per la forta abraçada de la son,
moren l’ànsia, la culpa i la pena,
tan sols la tendresa i la bellesa s’envolen,
alliberades, vers el rengle dels esperits.

Però, mireu, els camps s’han transformat,
aquesta ja no és l’antiga terra,
oh mireu, un jardí ple de perfum,
d’un vernís de boira i d’una llum màgica;

l’esperit, lliure del llast terrenal,
embolcallat amb el mantell eteri de la nostàlgia,
beu, en silenciós enardiment,
la plena benaurança del cel.

Però el cant del rossinyol recorda
al seu món el tendre cor,
en tot aquest goig, el seu ressò desperta
la pena més profunda, la pena d’amor.