Libera me

Compositor: 
Text original: 

'''''Soprano Solo and Chorus'''''
Libera me, Domine, de morte aeterna,
in die illa tremenda:
Quando coeli movendi sunt et terra:
Dum veneris judicare saeculum per ignem
(soprano) Tremens factus sum ego, et timeo
dum discussio venerit, atque venture ira.
Libera me Domine, de morte aeterna,
Quando coeli movendi sunt et terra:
Dies illa, dies irae, calamitatis
et miseriae, dies magna et amara valde.
Libera me, Domine.

'''''Tenor Solo'''''
It seemed that out of battle I escaped down some profound dull tunnel, long since scooped
through granites which titanic wars had groined.
Yet also there encumbered sleepers groaned,
Too fast in thought or death to be bestirred.
Then, as I probed them, one sprang up, and stared
with piteous recognition in fixed eyes,
Lifting distressful hands as if to bless.
And no guns thumped, or down the flues made moan.
“Strange friend”, I said, “here is no cause to mourn.”

'''''Baritone Solo'''''
“None,” said the other, “save the undone years,
The hopelessness. Whatever hope is yours,
Was my life also: I went hunting wild
After the wildest beauty in the world,
For by my glee might many men have laughed,
And of my weeping something had been left,
Which must die now.
I mean the truth untold,
The pity of war, the pity war distilled.
Now men will go content with what we spoiled,
Or, discontent, boil bloody, and be spilled.
They will be swift with swiftness of the tigress,
None will break ranks, though nations trek from progress.
Miss we the march of this retreating world
Into vain citadels that are not walled.
Then, when much blood had clogged their chariot-wheels
I would go up and wash them from sweet wells.
Even from wells we sunk too deep for war,
Even the sweetest wells that ever were.
I am the enemy you killed, my friend.
I knew you in this dark; for so you frowned
Yesterday through me as you jabbed and killed.
I parried; but my hands were loath and cold.

'''''Tenor and Baritone Solos'''''
Let us sleep now.

'''''Boys, Soprano Solo and Chorus'''''
In paradisum deductant te Angeli:
in tuo adventu suscipiant te Martyres,
et perducant te in civitatem sanctam
Jerusalem. Chorus Angelorum te suscipiat,
et cum Lazaro quondam paupere aeternam
habeas requiem.
Requiem aeternam dona eis, Domine:
et lux perpetua luceat eis.
Requiescant in pace.
Amen.

Traducció: 
Tipus de traducció: 
Literal
Autor: 
Salvador Pila

'''''Soprano Solo i Cor'''''
Allibereu-me, Senyor, d'una mort eterna
en aquell dia espantós,
quan el cel i la terra es commouran
perquè vós vindreu a judicar el món pel foc.
Tot jo tremolo i estic ple de por,
mentre s'acosta el dia del judici.
Allibereu-me, Senyor, d'una mort eterna
quan el cel i la terra es commouran
Aquell dia serà un dia d'ira, de desgràcies
i misèria, un gran dia, ple de tristesa.
Allibereu-me, Senyor.

'''''Tenor Solo'''''
Em semblà que m’havia escapat de la batalla
per dessota un túnel fosc i profund, perforat de fa molt temps
a través de granits que guerres titàniques havien excavat.
I per tant, allà també, un amuntegament de dorments gemegava,
massa immersos en llurs pensaments o en la mort per ser destorbats.
Llavors, al palpejar-los, un féu un salt i m’esguardà
amb pietós reconeixement en els seus ulls fixos,
aixecant les mans adolorides com si volgués beneir-me.
I cap canó colpejava ni feia gemegar els conductes.
“Amic desconegut” jo li digué, “aquí no hi ha cap motiu per afligir-se.”

'''''Baríton Solo'''''
“Cap ni un”, digué l’altre, “si no fos per els anys perduts,
per la desesperança. Sigui quina sigui la teva esperança,
així era també la meva vida; jo anava bojament a l’encalç
de la bellesa més fantàstica d’aquest món,
molta gent ha pogut riure de la meva gaubança
i dels meus plors quelcom ha restat
que ara ha de morir.
Vull dir la veritat que no s’ha dit,
la desgràcia de la guerra, la desgràcia que la guerra destil•la.
Ara els homes restaran contents amb el que hem destruït
o malcontents, llur sang bullirà i es vessarà.
Seran ràpids amb l’agilitat d’una tigressa,
cap d’ells trencarà files, per bé que les nacions abandonin el progrés.
Evitem la marxa d’aquest món en retirada
vers vanes ciutadelles sense muralles.
Llavors, quan força sang hagi encallat les rodes de llurs carruatges,
aniré cap dalt i les rentaré amb aigua fresca de pous,
àdhuc de pous que massa profunds per la guerra perforàrem,
àdhuc dels pous més frescos que mai hi ha hagut.
Jo sóc l’enemic que vares matar, amic meu.
T’he reconegut en aquesta foscúria; car em feies mala cara
ahir mentre clavaves la baioneta i mataves.
Jo et vaig esquivar; però les meves mans eren ertes i fredes.

'''''Tenor i Baríton Solos'''''
Anem-nos-en a dormir, ara.

'''''Cor de nens, Soprano Solo i Cor'''''
Que els àngels t'acompanyin al paradís;
que, a la teva arribada, et rebin els màrtirs,
i et facin entrar a la ciutat santa
de Jerusalem. Que el cor dels àngels t'aculli,
i tinguis amb Llàtzer, el pobre,
un repòs etern.
Doneu-los, Senyor, el repòs etern:
i que la llum perpètua els il•lumini.
Que descansin en pau.
Amén.