Les granits

Compositor: 
Idioma: 
Text original: 

Colonnes funestes au bord d’une mer.
Huit hautes pierres rangées en ligne.
De temps à autre, suivi d’esclaves,
Un cortège funèbre arrive ici.
L’automne murmure. La neige tombe.
Une bête fauve se montre parfois
Ou un oiseau se pose sur une pierre.
Quelle force étrange attire ces bêtes?
Elles viennent, elles hésitent, elles tâchent de fuire,
Font quelques pas et, lasses de vivre,
Elles tombent mortes.
Colonnes funestes au bord d’une mer.
Depuis des siècles. O, nombre magique!
Quel sacrilège condamne ces vieux granits?
Quelle voix lugubre répète ces mots?
“Trop tard. Silence.
Vengeance.
Haine. Haine.”

'''Text en rus'''

При море чёрном стоят столбы.
Столбы из камня. Число их восемь.
Приходят часто сюда рабы.
И сонмы юных несут гробы.
Бледнеют зимы. И шепчет осень.
Порой и звери сюда дойдут.
Порой примчится сюда и птица.
И затоскуют. Что делать тут?
Пойдут, забродят и упадут,
И упадут, устав стремиться,
Устав кружиться.
При море чёрном стоят столбы.
От дней додневных. Число их грозно.
Число их веще средь числ судьбы.
И их значенье на крик мольбы:
,,Навек. Безгласность.“
,,Враждебность.“
,,Поздно. Поздно.“

Traducció: 
Tipus de traducció: 
Literal
Autor: 
Salvador Pila

Columnes funestes a la vora d’una mar.
Vuit altes roques arrenglades en línia.
De tant en tant, hi arriba una comitiva fúnebre,
amb un seguici d’esclaus.
La tardor mormola. Cau la neu.
De vegades, s’hi veu una bèstia salvatge
o un ocell es posa damunt una roca.
Quina estranya força atrau aquestes bèsties?
Elles arriben, dubten, intenten fugir,
fan alguns passos i, cansades de viure,
cauen mortes.
Columnes funestes a la vora d’una mar.
Des de fa segles. Oh nombre màgic!
Quin sacrilegi condemna aquests vells granits?
Quina veu lúgubre repeteix aquestes paraules?
“És massa tard. Silenci.
Revenja.
Odi. Odi.”