Le papillon

Compositor: 
Idioma: 
Text original: 

Papillon, petit maître, cher dès l’enfance,
Tu voltiges dans la brise et te poses sur une fleur,
Ayant l’air de nous dire: “Regardes, me voici chez moi!
Je vous fais de mes ailes des signes amicaux.”

Tu te berces, et pliant tes deux voiles luisantes,
Tu te perds dans un rêve sous un rayon brûlant.
Oh, que sont tristes et noires les nuits humaines!
Oh, que souffre mon âme par un glaive percée!

'''Text en rus'''

Желтокрылая бабочка, с детства знакомая,
Покачалась по ветру и села на мак.
Хоботком говорит: ,,Посмотрите, здесь дома я!“
,,Вам приветственный крыльями делаю знак.“

Покивала, сложила два стяга узорные,
И забылась в дремоте под жарким лучом.
О, как тягостны ночи людские и чёрные.
О, как больно душе, рассеченной мечом!

Traducció: 
Tipus de traducció: 
Literal
Autor: 
Salvador Pila

Papallona, petita mestressa, estimada des de la infantesa,
tu voleteges en l’oreig i et poses damunt d’una flor,
semblant voler dir-nos: “Mireu, estic a casa meva!
Amb les meves ales us faig signes amicals.”

Tu et bressoles i, plegant les teves dues veles lluents,
et perds en un somni sota un raig ardent.
Oh, que tristes i negres són les nits humanes!
Oh, com pateix la meva ànima foradada per un glavi!