Il tramonto

Compositor: 
Idioma: 
Text original: 

Amo l’or del giorno che muore
Quando il sole già stanco declina,
E nell’onde di queta marina
Veggo il raggio supremo languir.
In quell’ora mi torna nel core
Un’età più felice di questa;
In quell’ora dolcissima e mesta
Volgo a te, cara donna, il sospir.

L’occhio immoto ed immoto il pensiero,
Io contemplo la striscia lucente
Che mi vien dal seren, dal sereno occidente
La quiete solcando, solcando del mar
E desio di quell’aureo sentiero
Ravviarmi sull’orma infinita
Quasi debba la stanca mia vita
Ad un porto di pace guidar.

Traducció: 
Tipus de traducció: 
Literal
Autor: 
Salvador Pila

Estimo l’hora baixa del dia que mor
quan el sol ja cansat declina
i, en l’onada de la mar tranquil•la,
veig el darrer raig llanguir.
En aquell moment, em torna al cor
un temps més feliç que aquest;
en aquell moment, dolcíssim i trist,
t’adreço, estimada dona, el sospir.

Els ulls immòbils i immòbil el pensament,
jo contemplo la llenca resplendent
que m’arriba del serè, del serè ponent,
el plàcid solcar, solcar del mar
i desitjo que aquell sender daurat
m’encamini per el rastre infinit
com si la meva cansada vida,
cap a un port de pau, m’hagués de conduir.