Feldeinsamkeit

Compositor: 
Idioma: 
Text original: 

Ich ruhe still im hohen grünen Gras
Und sende lange meinen Blick nach oben,
Von Grillen rings umschwirrt ohn Unterlaß,
Von Himmelsbläue wundersam umwoben.

Die schönen weißen Wolken ziehn dahin
Durchs tiefe Blau, wie schöne stille Träume;
Mir ist, als ob ich längst gestorben bin
Und ziehe selig mit durch ew'ge Räume.

Traducció: 
Tipus de traducció: 
Literal
Autor: 
Sílvia Pujalte

Immersos en la daurada llum del vespre
que solemnes es mostren els boscos!
Amb les lleus veus dels ocellets
el vent de la tarda bufa suaument.
Què mormolen el vent i els ocellets?
Bressolen el món perquè s'adormi.

Desitjos, vosaltres que us agiteu al cor
sense pau ni repòs!
Enyorança, tu que l'ànima conmous
quan descansaràs, quan t'adormiràs?
Amb la remor del vent, dels ocellets,
desitjos ansiosos, no us adormireu?

Ah, quan el meu esperit ja no voli
en les ales del somni cap a daurades llunyanies,
quan ja no miri cap els eternament llunyans estels
amb ulls frisosos
llavors mormolaran el vent i els ocellets
la meva vida amb els meus anhels.