Dies Irae

Compositor: 
Text original: 

'''''Chorus'''''
Dies irae, dies illa,
Solvet saeclum in favilla:
Teste David cum Sibylla.

Quantus tremor est futurus,
Quando Judex est venturus,
Cuncta stricte discussurus!
Tuba mirum spargens sonum
Per sepulchra.regionum,
Coget omnes ante thronum.
Mors stupebit et natura,
Cum resurget creatura,
Judicanti responsura.

'''''Baritone Solo'''''
Bugles sang, sadd'ning the evening air;
And bugles answer'd, sorrowful to hear.
Bugles sang, - Bugles sang.
Voices of boys were by the river-side.
Sleep mother'd them; and left the twilight sad.
The shadow of the morrow weighed on men.
Bugles sang.
Voices of old despondency resigned,
Bowed by the shadow of the morrow, slept.

'''''Soprano Solo and Semi-Chorus'''''
Liber scriptus proferetur,
In quo totum continetur,
Unde mundus judicetur.
Judex ergo cum sedebit
Quidquid latet, apparebit:
Nil inultum remanebit.
Quid sum miser tunc dicturus? (cor)
Quem patronum rogaturus,
Cum vix justus sit securus?
Rex tremendas majestatis, (soprano)
Qui salvandos salvas gratis,
Salva me, fons pietatis.

'''''Tenor and Baritone Solos'''''
Out there, we've walked quite friendly up to Death;
Sat down and eaten with him, cool and bland, -
Pardoned his spilling mess-tins in our hand.
We've sniff’d the green thick odour of his breath, -
Our eyes wept, but our courage didn't writhe.
He's spat at us with bullets and he's coughed
Shrapnel. We chorused when he sang aloft;
We whistled while he shaved us with his scythe.

Oh, Death was never enemy of ours!
We laughed at him, we leagued with him, old chum.
No soldier's paid to kick against his powers.
We laughed, knowing that better men would come,
And greater wars; when each proud fighter brags
He wars on Death - for Life; not men - for flags.

'''''Chorus'''''
Recordare Jesu pie,
Quod sum causa tuae viae:
Ne me perdas illa die.
Quaerens me, sedisti lassus:
Redemisti crucem passus:
Tantus labor non sit cassus.
Ingemisco, tamquam reus:
Culpa rubet vultus meus:
Supplicanti parce Deus.
Qui Mariam absolvisti,
Et latronem exaudisti,
Mihi quoque spem dedisti,
Inter oves locum praesta,
Et ab haedis me sequestra,
Statuens in parte dextra.
Confutatis maledictis,
Flammis acribus addictis,
Voca me cum benedictis.
Oro supplex et acclinis,
Cor contritum quasi cinis:
Gere curam mei finis.

'''''Baritone Solo'''''
Be slowly lifted up, thou long black arm,
Great Gun towering towards Heaven, about to curse;
Sway steep against them, and for years rehearse
Huge imprecations like a blasting charm!
Reach at that Arrogance which needs thy harm,
And beat it down before its sins grow worse.
Spend our resentment, cannon,-yea, disburse
Our gold in shapes of flame, our breaths in storm.

Yet, for men's sakes whom thy vast malison
Must wither innocent of enmity,
Be not withdrawn, dark arm, the spoilure done,
Safe to the bosom of our prosperity.
But when thy spell be cast complete and whole,
May God curse thee, and cut thee from our soul!

'''''Soprano Solo and Chorus'''''
Dies irae, dies illa,
Solvet saeclum in favilla:
Teste David cum Sibylla.
Quantus tremor est futurus,
Quando Judex est venturus,
Cuncta stricte discussurus!
Lacrimosa dies illa,
Qua resurget ex favilla
Judicandus homo reus:
Huic ergo parce Deus.

'''''Tenor Solo'''''
Move him,
Move him into the sun –
Gently its touch awoke him once,
At home, whisp'ring of fields unsown.
Always it woke him, woke him even in France,
Until this morning and this snow.
''(Tenor)'' lf anything might rouse him now
The kind old sun will know.
''(Soprano Solo and Chorus)'' Lacrimosa dies illa
''(Tenor)'' Think how it wakes the seeds -
Woke, once the clays of a cold star.

Are limbs, so dear-achieved, are sides,
Full-nerved - still warm - too hard to stir?
Was it for this the clay grew tall?
''(Soprano Solo and Chorus)'' qua resurget ex favilla
''(Tenor)'' Was it for this the clay grew tall?
''(Soprano Solo and Chorus)'' judicandus homo reus.
''(Tenor)'' - O what made fatuous sunbeams toil
To break earth's sleep at all?

'''''Chorus'''''
Pie Jesu Domine, dona eis requiem. Amen.

Traducció: 
Tipus de traducció: 
Literal
Autor: 
Salvador Pila

'''''Cor'''''
Dia terrible serà aquell dia
que reduirà el món a cendra:
ho afirma David amb la Sibil•la.

Quan vingui el Jutge a demanar-nos
comptes amb rigor.
La trompeta, fent ressonar
un so misteriós
pels sepulcres de la terra,
aplegarà tothom davant del tron.
La mort i la naturalesa quedaran parades
quan ressuscitin les criatures
per respondre al seu Jutge.

'''''Baríton Solo'''''
Sonaren cornetes, entristint l’aire del capvespre
i cornetes respongueren tristes de sentir.
Sonaren cornetes, - sonaren cornetes.
Se sentien veus de nois a la vora del riu,
la son els feia de mare i deixava trist el crepuscle.
L’ombra del demà pesava damunt els homes.
Sonaren cornetes.
Les veus d’una vella desesperança es resignaren,
i reverides per l’ombra del demà, s’adormiren.

'''''Soprano Solo i petit Cor'''''
Llavors duran un llibre
on es trobarà escrit tot allò
de què el món serà jutjat.
Quan, doncs, el jutge s'asseurà,
tot el que és secret serà revelat;
res no quedarà sense càstig.
Què diré, aleshores, pobre de mi?
A quin advocat acudiré,
si el just amb prou feines estarà segur?
O Rei d'una majestat tan terrible,
que salveu per la gràcia aquells que han de ser salvats, salveu-me a mi, font de bondat!

'''''Tenor i Baríton Solos'''''
Allà fora, caminàrem ben cordialment cap a la Mort:
seguérem i menjàrem amb ella, tranquil•la i plàcidament,
perdonàrem que fes vessar els plats de campanya a les nostres mans.
Ensumàrem la densa, carregada ferum del seu alè,
els nostres ulls ploraren, però el nostre coratge no es vinclà.
Ella ens escopí amb bales i ens estossegà metralla.
Nosaltres la corejàvem quan ella cantava allà dalt;
xiulàvem mentre ens afaitava amb la seva dalla.

Oh, la Mort mai no fou el nostre enemic!
Ens riguérem d’ella, ens aliàrem amb ella, vella companya.
Cap soldat hagués estat pagat per contestar els seus poders.
Rèiem, sabent que vindrien homes millors
i guerres més grans: quan tot orgullós combatent faroneja,
guerreja contra la Mort, per a la Vida; no contra els homes, per les banderes.

'''''Cor'''''
Recordeu-vos, Jesús bondadós,
que he estat la causa del vostre pelegrinatge.
No em feu morir aquell dia!
Quan em cercàveu, us vàreu asseure cansat,
i em vàreu redimir morint en creu:
que tants sofriments no siguin vans!
Em planyo com si fos un reu,
el pecat em fa pujar els colors a la cara.
Perdoneu-me, o Déu, ara que us suplico.
Vós que perdonàreu Maria [Magdalena]
i el bon lladre escoltàreu,
i m'heu donat esperança.
Doneu-me un lloc entre les ovelles,
separeu-me dels cabrits,
i col•loqueu-me a la vostra dreta.
Quan siguin confosos els maleïts
i destinats al foc cruel,
crideu-me amb els beneïts.
Us prego, humil i prosternat,
amb el cor trossejat com la cendra,
que tingueu cura del meu darrer moment.

'''''Baríton solo'''''
Que t’aixequin lentament, a tu braç negre i llarg,
gran canó alçant-se vers el cel, a punt per colpir;
abalança’t sense mesura contra ells i per molts anys repeteix
tes enormes imprecacions com un esclatant encanteri!
Abasta’t d’aquella Arrogància que necessita el teu mal
i destrueix-la abans que els seus pecats es facin més grans.
Dissipa el nostre ressentiment, canó, sí, desembossa
el nostre or en forma de flames, les nostres alenades en tempesta.

Així i tot, per al bé dels homes als que la teva ingent malvolença
ha d’emmarcir, innocents d’hostilitat,
no et repleguis, braç obscur, un cop fet el mal,
segur, a l’interior de la nostra prosperitat.
Però un cop el teu sortilegi s’hagi completament esvanit,
que Déu et maleeixi i t’aparti de les nostres ànimes!

'''''Soprano Solo i Cor'''''
Dia terrible serà aquell dia
que reduirà el món a cendra:
ho afirma David amb la Sibil•la.
Quin espant serà el nostre
quan vingui el Jutge a demanar-nos
comptes amb rigor.
Dia de llàgrimes serà aquell dia
que l'home ressuscitarà
de la pols per ser judicat.
Perdoneu-lo, doncs, o Déu!

'''''Tenor Solo'''''
Poseu-lo,
poseu-lo al sol –
suaument el seu contacte adés el despertà,
a casa, el xiuxiueig dels camps sense sembrar
sempre el despertava, àdhuc a França,
fins aquest matí i aquesta neu.
''(Tenor)'' Si quelcom el pot fer aixecar ara
l’antic, benèvol sol ho sabrà.
''(Soprano Solo i Cor)'' Dia de llàgrimes serà aquell dia
''(Tenor)'' Penseu com ell desperta les llavors,
com antigament despertà les argiles d’una estrella gèlida.

És que els membres, tan ben formats, els flancs
ben nerviats – calents encara – són massa durs per bellugar?
Fou per això que l’argila creixé?
''(Soprano Solo i Cor)'' que l’home ressuscitarà
''(Tenor)'' Fou per això que l’argila creixé?
''(Soprano Solo i Cor)'' de la pols per ser judicat.
''(Tenor)'' - O que és que féu treballar els fatus raigs del sol
per finalment trencar el son de la terra?

'''''Cor'''''
Senyor Jesús, ple de bondat, doneu-los el repòs. Amén.