Die Kartenlegerin

Textos

Original
Autoria
Idioma: 

Schlief die Mutter endlich ein
   Über ihrer Hauspostille?
   Nadel, liege du nun stille:
   Nähen, immer Nähen, -- nein! --
   Legen will ich mir die Karten.
   Ei, was hab ich zu erwarten?
   Ei, was wird das Ende sein?
 
Trüget mich die [Ahndung]1 nicht,
   Zeigt sich Einer, den ich meine, --
   Schön! da kommt er ja, der Eine,
   Coeurbub kannte seine Pflicht. --
   Eine reiche Witwe? -- wehe!
   Ja, er freit sie, ich vergehe!
   O verruchter Bösewicht!
 
Herzeleid und viel Verdruß, --
   Eine Schul' und enge Mauern, --
   [Carreaukönig]2, der bedauern
   Und zuletzt mich trösten muß. --
   Ein Geschenk auf artge Weise --
   Er entführt mich -- Eine Reise --
   Geld und Lust im Überfluß!
 
Dieser [Carreaukönig]2 da
   Muß ein Fürst sein oder König
   Und es fehlt daran nur wenig,
   Bin ich selber Fürstin ja. --
   Hier ein Feind, der mir zu schaden
   Sich bemüht bei seiner Gnaden,
   Und ein Blonder steht mir nah.
 
Ein Geheimnis kommt [zu Tag]3,
   Und ich flüchte noch bei Zeiten, --
   Fahret wohl, ihr Herrlichkeiten!
   O das war ein harter Schlag!
   Hin ist Einer, eine Menge
   Bilden um mich ein Gedränge,
   Daß ich [kaum sie]4 zählen mag.
 
Dieser hier in grauem Haar
   Ist ein Junker wohl vom Lande,
   Spröde halt' ich ihn am Bande
   Und ich führ' ihn zum Altar. --
   Nach Paris! -- Ein lustig Leben!
   Brummt der Mann, so lach' ich eben,
   Bleibt doch alles, wie es war. --
 
[Kommt das grämliche Gesicht]5,
   Kommt die Alte da mit Keuchen,
   Lieb' und Lust mir zu verscheuchen,
   Eh' die Jugend mir gebricht? --
   Ach! die Mutter ist's, die aufwacht,
   Und den Mund zu schelten aufmacht.--
   Nein, die Karten lügen nicht!

Traduccions
Autoria
Tipus de traducció: 
Literal
Traductor/a: 

S’ha adormit finalment la mare
damunt el seu devocionari?
Agulla, resta ara tranquil·la:
cosir, sempre cosir, -- no! –
Tiraré les cartes per a mi.
Ei, què puc esperar?
Ei, què s’esdevindrà al final?

Si el meu pressentiment no m’enganya,
es manifestarà un, aquell que em penso,
fabulós! Ja arriba, ell, l’únic,
la sota de cors coneixia el seu deure.
Una vídua rica? – Ai!
Sí, es vol casar amb ella, em moro!
Oh, infame malvat!

Penes del cor i molta desplaença,
una escola i parets angostes,
el rei de diamants que m’ha de plànyer
i finalment m’ha de consolar.
Un regal amb tota cortesia,
se m’emporta – un viatge –
diners i plaer en abundància!

Aquest rei de diamants
deu ser allà un príncep o un rei
i faltaria ben poc
per ser jo mateixa princesa.
Aquí hi ha un enemic que per perjudicar-me
malda davant la seva Altesa,
i a prop meu hi ha un home ros.

Un secret surt a la llum,
i m’escapo just a temps,
adéu, grandeses!
Oh, això ha estat un cop molt dur!
Ell, l’únic, ha marxat, una munió de gent
s’agombola al meu voltant
i amb prou feines els puc comptar.

Aquest aquí, amb els cabells grisos,
és un aristòcrata rural,
falaguera, el lligo amb una corda
i me l’emporto a l’altar.
A París! – Una vida alegre!
Si l’home rondina, jo me’n ric,
però tot resta com abans.

Apareix el rostre malhumorat,
la vella arriba panteixant,
per fer fora de mi l’amor i el goig
abans que passi la meva joventut? – 
Ai! És la mare que s’ha despertat
i obre la boca per renyar-me.
No, les cartes no menteixen!

Autoria
Tipus de traducció: 
Literal
Traductor/a: 

S’ha adormit finalment la mare
sobre el seu devocionari?
Agulles, reposeu ara tranquil·les,
prou de cosir i sempre cosir!
Ara em vull tirar les cartes.
Ai, què puc esperar?
Ai , quin serà el final?

No m’enganya el pressentiment,
ja es mostra aquell en qui jo penso,
bé, ja arriba aquest,
la sota de cors coneixia el seu deure.
Una vídua rica? Ai de mi!
Sí, ell la pretén, em moro,
Oh malvat miserable!

Angoixes i moltes contrarietats,
una escola i parets estretes,
el rei de diamants, el que m’ha de compadir
i al final consolar.
Un present de bona mena,
em rapte, un viatge,
diners i plaers en abundància!

Aquest rei de diamants
deu ser un príncep o un rei,
i per tant ja em falta poc
per a convertir-me en princesa.
Aquí un enemic, que amb la seva gràcia
s’esforça en perjudicar-me,
i un noi ros està a prop meu.

Es descobreix un secret,
i jo encara fujo a temps,
bon viatge, Senyories!
Oh, això ha estat un cop dur!
Un se n’ha anat, molts
venen al meu voltant,
ni tan sols els puc comptar.

Ve la ximpleta cara femenina,
ve la vella panteixant,
ve per a foragitar l’amor i el plaer
abans que em passi la joventut?
Ai, és la mare, que es desperta,
i obre la boca per renyar-me.
No, les cartes no enganyen!