A poc a poc el dia m’ha cansat
caldria que el meu ardent anhel
acollís plàcidament la nit estelada
com un infant extenuat.
Mans, deixeu tot el treball,
enteniment, oblida tots els pensaments
en aquest moment, tots els meus sentits
volen enfonsar-se en un abaltiment.
I l’esperit, sense guarda,
vol volar amb ales de lliure albir,
de forma que, en el màgic cercle de la nit,
pugui viure intensament i eterna.
