An Silvia, D. 891

Idioma: 
Text original: 

Was ist Silvia, saget an,
Daß sie die weite Flur preist?
Schön und zart seh ich sie nah'n,
Auf Himmelsgunst und Spur weist,
Daß ihr alles untertan.

Ist sie schön und gut dazu?
Reiz labt wie milde Kindheit;
Ihrem Aug' eilt Amor zu,
Dort heilt er seine Blindheit
Und verweilt in süßer Ruh.

Darum Silvia, tön, o Sang,
Der holden Silvia Ehren;
Jeden Reiz besiegt sie lang,
Den Erde kann gewähren:
Kränze ihr und Saitenklang!

Traducció: 
Tipus de traducció: 
Literal
Autor: 
Sílvia Pujalte

Qui és Silvia, expliqueu-me,
a qui lloa tot el país?
Veig com s'acosta bonica i tendra,
el cel l'ha afavorit de tal manera
que tots us someteu a ella.

És tan bona com és bella?
El seu encant refresca com la dolça infantesa;
Amor corre cap els seus ulls,
allà es guareix de la seva ceguesa
i hi roman en dolç repòs.

Sona, o cançó, per la Silvia,
per honorar la bella Silvia,
té tots els encants
que la Terra pot concedir:
honorem-la amb garlandes i el so de les cordes!