An den Mond D. 193

Idioma: 
Text original: 

Geuß, lieber Mond, geuß deine Silberflimmer
Durch dieses Buchengrün,
Wo Phantasien und Traumgestalten immer
Vor mir vorüberfliehn!

Enthülle dich, daß ich die Stätte finde,
Wo oft mein Mädchen saß,
Und oft, im Wehn des Buchbaums und der Linde,
Der goldnen Stadt vergaß!

Enthülle dich, daß ich des Strauchs mich freue,
Der Kühlung ihr gerauscht,
Und einen Kranz auf jeden Anger streue,
Wo sie den Bach belauscht!

Dann, lieber Mond, dann nimm den Schleier wieder,
Und traur' um deinen Freund,
Und weine durch den Wolkenflor hernieder,
Wie ein Verlaßner weint!

Traducció: 
Tipus de traducció: 
Literal
Autor: 
Sílvia Pujalte

Vessa, estimada lluna, vessa la teva lluïssor de plata
entre el verd de la fageda,
on fantasies i figures oníriques
s'apareixen sempre davant meu!

Descobreix-te, perquè trobi l'indret
on solia seure la meva noia,
i sovint, amb l'oratge entre els fajos i els til·lers
oblidava la ciutat daurada!

Descobreix-te, perquè pugui gaudir dels arbustos
que li donaven frescor
i desi una corona a aquell prat
on ella el rierol escoltava.

Llavors, lluna estimada, llavors torna a cobrir-te amb el vel
i compadeix-te del teu amic,
i plora a través dels núvols
com plora el que ha estat abandonat!