All'esule

Idioma: 
Text original: 

Quante dirne si de’ non si può dire,
chè troppo agli orbi il suo splendor s’accese:
Biasmar si può più ‘l popol che ‘l offese,
c’al suo men pregio ogni maggior salire.

Questo discese a’ merti del fallire,
per l’util nostro, e poi a Dio ascese:
E le porte che ‘l ciel non gli contese,
la patria chiuse al suo guisto desire.

Ingrata, dico, e della suo fortuna
a suo danno nutrice; ond’ è ben segnio,
c’ a’ più perfetti abonda di più guai.

Fra mille altre ragion sol ha quest’ una:
Se par non ebbe il suo esilio indegnio,
simil uom nè maggior non naqque mai.

'''Text en rus'''

Как будто чтим, а все же честь мала.
Его величье взор наш ослепило.
Что чернь корить за низкое мерило,
Когда пуста и наша похвала!

Он ради нас сошел в обитель зла;
Господне царство лик ему явило;
Но дверь, что даже небо не закрыло,
Пред алчущим отчизна заперла.

Неблагодарная! Себе на горе
Ты длила муки сына своего;
Так совершенству низость мстит от века,

Один пример из тех, которых – море!
Как нет подлей изгнания его,
Так мир не знал и выше человека.

Traducció: 
Tipus de traducció: 
Literal
Autor: 
Salvador Pila

Tot el que es podria dir d’ell, no es pot dir,
car prou que la seva esplendor enlluerna els nostres ulls:
es pot més aviat blasmar el poble que l’ofengué,
i menys a tots els més grans de voler assolir la seva menor virtut.

Per al nostre bé, ell davallà fins als que mereixien
llur malguany i després s’enlairà vers Déu:
i les portes que el cel no li barrà,
la pàtria les hi tancà als seus justos anhels.

Ingrata, dic, és la fortuna que es nodreix
en el seu dany; un bon senyal
que ella farceix d’infortunis als més perfectes.

Entre mil altres raons, n’hi ha prou només amb una:
si cap exili fou mai més indigne que el seu,
cap home igual o més gran que ell ha mai nascut.