|
Text |
L'arbre més encisador, el cirerer, |
|
Text |
La calma profonda regna a l'aigua, |
|
Text |
La casa del pastor són dues rodes, |
|
Text |
La teva dolça imatge, Edone, |
|
Text |
Les suaus brises s'han despertat, |
|
Text |
No tornar mai més a casa teva |
|
Text |
O tu, separada de mi i les meves besades, |
|
Text |
Obre, obre, però suament, petita meva, |
|
Text |
Oh, noble art, en quantes hores incertes, |
|
Text |
Penso en tu quan la resplendor del sol |
|
Text |
Per la mirada de la meva estimada |
|
Text |
Plores, Cidli, i jo dormo tranquil, |
|
Text |
Quan l'argentada lluna entre els arbustos llambreja |
|
Text |
Quan la boira s'extèn sobre les muntanyes |
|
Text |
Quan Maria s'estava al peu de la creu, |
|
Text |
Quan, profundament calmat per la teva presència |
|
Text |
Quatre nobles corsers |
|
Text |
Què fas tot sol al cel, |
|
Text |
Qui és Silvia, expliqueu-me, |
|
Text |
Reclinada a la paret d'heura |
|
Text |
Reina meva, com n'ets, de deliciosa |
|
Text |
Saps la rosa que em vares donar; |
|
Text |
Si sabessis |
|
Text |
Silenciosa font que brolles! |
|
Text |
Snova, kak prezhde, odin, |
